Fins sempre

Companys, companyes,

En Crock ha mort.

Va ser ahir dimarts als volts de les set de la tarda a la consulta de la veterinària. Jean Pierre va dir prou. Gairebé 15 anys de vida, una vida feliç i activa en la que va ser estimat pels seus.

De petit va fer de les seves a can Sanclemente Cortés. Va demostrar ser el gos més ràpid pujant i baixant escales. Tot i no veureu en primera persona m'expliquen que en Crock era capaç de baixar una escala empinada d’una trentena de graons en temps rècord, gairebé sense recolzar-se en cap. El puta es beneficiava de les grans “furis” que tenia que li permetien planejar i fer més suau la caiguda. Un gos que per sort ha estat de vida, sense problemes amb el menjar. Tot i fer tot tipus de destrosses a les plantes del pati d’en Nico (fins i tot els va obligar a fer reformes) i fer-los anar de bòlit mentre la Lurdes estava estudiant a Barcelona, en Crock va ser un gos estimat.

Els dos últims anys els va passar a can Pujadas Sanclemente. En una terrassa més reduïda. Va perdre metres quadrats d’habitatge, però va guanyar més sortides al carrer. Tres cops per dia sortia el lladre!!

Ha estat una convivència plàcida. Ens feia companyia darrere el vidre de la cuina que no tenia manies d’embrutir amb el morro, i ens marcava els horaris dels set dies de la setmana.

La vida té un cicle i el seu es va cloure ahir.

Gràcies per deixar-te estimar, Crock.

Ànims Lurdes, ha estat un gos feliç i lleial que sempre t’ha estimat. Recorda’l sempre!