Ja se que tots heu vist la obra unes 300 vegades, pero hi havia que dir-ho...
Que a partir de demà i fins a finals de juny, en Xevi i en David actuaran a la sala petita del TGB (Tekila, Ginebra,Bodka??? Noooooo Teatre Gaudí Barcelona)
Serà cada dimarts i dimecres a les 20.30.
Si hi voleu anar o teniu algún amic, enemic, conegut o desconegut que hi vulgi anar, tindràn invitacións, 2 x 1 i aquestes coses de sempre......
Eskesclà!
P.D. ja se que Vodka no s'escriu amb B, però si no, a veure qui es el xulo que fa una gracieta amb el nom.....
Veig que el tema del blog està la cos en "crisis", doncs jo us he de dir unes paraules molt importants.
Són unes paraules molt reflexionades, que surten ven bé del cor, així que allà va: Ho sento.
Estic sumament arrepentida per les meves paraules del diumenge. Ja que deieu que volieu un arrepentiment públic aquí el teniu, aquí està el meu comunicat oficial.
Hola nois. Fent un Butinet mireu quina mà he tingut. No cantava jo, però es veu poquissimes vegades. Si voleu, calculeu la probabilitat que us passi, jejeje.
Com que no hi ha gaire activitat bloguil, ho he trobat curios de posar-ho. Apali, bona setmana
Hola nois. Dissabte sopant vam parlar de moltes coses i va sortir el tema del número Pi. Bé, com sabeu alguns a mi aquest numero em desperta curiositat i si busqueu a la web trobareu infinitat (parlar de pi i de infinitat de qualsevol manera no s'hauria de fer) de pàgines que en parlen. Una de les que m'ha fet més gràcia, són aquest parell de escrits.
Soy y seré a todos definible, mi nombre tengo que daros, cociente diametral siempre inmediblesoy de los redondos aros.
Con 1 hilo y 5 mariposas se pueden hacer mil cosas.
Si sumeu el numero de lletres de cada paraula obtindreu el numero pi fins a unes quantes xifres decimals.
Si, encara que fan uns dies Facebook va canviar la pàgian principal i el fucnionament d'algunes coses, la xarxa social més popular del món ja és història. Però això no ve a cuento, perquè del que us volia parlar és de:
SPOTIFY
Potser alguns ja n'heu sentit a parlar.
És un reproductor GRATUÏT de música allotjada en un servidor (com els videos de Youtube). Però la particularitat de Spotify és que les cançons no es guarden a l'ordinador de l'usuari, cosa que fa legal el sistema, i a més, la empersa que porta el fucnionament de tot això paga els corresponents drets d'autor a cada grup de música. Per tant, és completament legal.
Alguns dirèu: .- "Buah!! S'han copiat el disseny de iTunes" Si, però aquí lo important no és el disseny.
I d'altres dirèu: .-"I on està la trampa??" Doncs el petit problema d'això és que cada 4 cançons que escoltes sona un anunci de 10 segons. Un problema insegnificant si mires el que et dona gratuïtament.
Ja hi ha música de tot el món. Des de Els Beatles fins a Extremoduro. I com a anècdota, dir que l'últim disc de U2, es va estrenar avans a Spotify que al món real.
Hola trempats i eixorits (...i trempades i eixorides),
Demà a les 20.45 el barça juga la tornada de vuitens de final de la Champions contra L'Olimpique de Lió. En l'hipotètic cas de que féssim una quedada intersetmanil amb futbol i sopar, algú s'apuntaria?
Tal com vam quedar ahir, aquest vespre hi ha sessió de cine fòrum. Com veieu hem triat una pelicula amb un tema profund, que ens permeti obrir un debat un cop acabada la sessió.
La peli comença a les 20.30h a blanes. No cal comprar entrades anticipades (avui no, Albert....) Us sembla bé quedar a les 19.45 al centre? (per anar tirant tranquils, comprar entrades, crispetes, etc....)
Qui vingui que ho confirmi, així quan hi siguem tots marxarem....
Va ser ahir dimarts als volts de les set de la tarda a la consulta de la veterinària. Jean Pierre va dir prou. Gairebé 15 anys de vida, una vida feliç i activa en la que va ser estimat pels seus.
De petit va fer de les seves a can Sanclemente Cortés. Va demostrar ser el gos més ràpid pujant i baixant escales. Tot i no veureu en primera persona m'expliquen que en Crock era capaç de baixar una escala empinada d’una trentena de graons en temps rècord, gairebé sense recolzar-se en cap. El puta es beneficiava de les grans “furis” que tenia que li permetien planejar i fer més suau la caiguda. Un gos que per sort ha estat de vida, sense problemes amb el menjar. Tot i fer tot tipus de destrosses a les plantes del pati d’en Nico (fins i tot els va obligar a fer reformes) i fer-los anar de bòlit mentre la Lurdes estava estudiant a Barcelona, en Crock va ser un gos estimat.
Els dos últims anys els va passar a can Pujadas Sanclemente. En una terrassa més reduïda. Va perdre metres quadrats d’habitatge, però va guanyar més sortides al carrer. Tres cops per dia sortia el lladre!!
Ha estat una convivència plàcida. Ens feia companyia darrere el vidre de la cuina que no tenia manies d’embrutir amb el morro, i ens marcava els horaris dels set dies de la setmana.
La vida té un cicle i el seu es va cloure ahir.
Gràcies per deixar-te estimar, Crock.
Ànims Lurdes, ha estat un gos feliç i lleial que sempre t’ha estimat. Recorda’l sempre!
Hola trempats! 
