Els arbres i nosaltres
Ahir quan tornavem del frog, bé, quan hi anavem també ens vam trobar amb una sorpresa: el nou asfaltament de calella, amb els petits turons inclosos, perquè aviat haurem danar amb arnés per anar per la riera amb aquelles muntanys de terra i asfalt que posen.
Centrant el tema amb el que volia dir: trovo indignant la plantació de palmeres que es fa, no se que tenen a veure amb el mediterrani, bé potser si que tenen a veure amb el marroc, però el Maresme, que collons i pinten les palmeres?. Deixant de banda el fet de que sembla que ens vulgem assemblar a Acapulo o Miami beach, i per cert, ni ganés de assemblar-m'hi, i el fet de fer nostre el que és nostre, cal també remarcar les sensacions que ens produeix, i només donaré un exemple, quedeu-vos amb les imatges i escolliu la que ús agradi més, quan passeges per sta. susana per la platge amb aquelles palmeres, o quan passeu per el carrer de mar amb aquells plataners.
La meva elecció és clara.
PD: remanant he trobat un link curiós.
PD: Ara els biolegs podrien fer una petita tesina.
Salut i arbres per tothom
3 comentaris:
La plantada de palmeres ve donada principalment per 2 raons: estètic (sempre és maco tenir verd als llocs) i pràctic (si no hi hagués cap lloc amb ombra la gent es cagaria en tot i queda millor un arbre que una teulada). Els criteris per triar l'arbre són:
- que aguanti les condicions del mar (salinitat alta tant ambiental com subterrania)
- que tinguin necessitats de manteniment baixes (que no s'hagin de regar, que no deixin anar moltes fulles, que no s'hagin de podar)
- que siguin de creixement ràpid
I segur que alguna altra hi haurà...
El principal problema és que no hi ha cap arbre autòcton (exceptuant el pi blanc) que estigui preparat per aguantar aquestes condicions i que compleixin els requisits(la platja plena de pinassa seria una putada, les oliveres, moreres,...potser si aguantarien però o creixen lents, o necessiten molta aigua de rec,... La vegetació típica de platja és la que podem trobar protegida a la platja entre St.Pol i Canet (herbetes raquítiques protegides amb un cordillet pq la gent no les trepitgi, si aneu amb tren les veureu). En definitiva, que el problema per mi no són les palmeres, sino els passejos, totalment innecessaris (si sobren cotxes es talla l'accés i s'ha acabat) i que només serveixen per quan ve una llevantada haver-los de refer. Com dic la única vegetació de platja (de duna) que queda al maresme és la de la platja de St. Pol i pq no hi ha lloc per fer-hi un passeig... Llavors ens queixem de que no queda sorra a la platja i cimentem tota la sorra que pugui venir de darrera la línia de costa.
P.D. Per cert, els margallons ens els mengem a l'amanida (palmitus)i és de la família de les palmeres però jo el consideraria arbustiu(pobret no aixeca gaire de terra)
Puntualitzacions:
(avui m'hi he fixat tornant amb el tren)
Hi ha una altre zona de vegetació protegida entre vilassar i premià (almenys que es vegi des del tren)
TOMA CLASE. Però tot això no treu que les palmeres cantin una mica. Jo casi preferiria no plantar res, i conservar la platja tal i com és, que posar-hi aquesta mena d'arbres.
Salut
PD: Mireu l'aparta de la partida de rol.
Publica un comentari a l'entrada